Ausiàs Marc

ENTREVISTA A AUSIÀS MARC

A la nostra cultura tenim la sort de disposar d'autors molt importants que han escrit clàssics molt importants. Si algun cop us pareu a llegir els poemes d'Ausiàs Marc, us adonareu que els sentiments que hi expressa són tan actuals que fins i tot podem arribar a dubtar que els escrivís al segle XV. Ausiàs Marc va ser un cavaller i poeta que va marcar un abans i un després en la nostra literatura.

-Bon dia Ausiàs, estem molt agraïts de que ens hagis donat aquesta gran oportunitat de fer una entrevista a un dels poetes mes importants de la literatura de casa nostra.

-Bon dia

-Per començar ens agradaria que ens expliquessis quins són els seus orígens?

-Vaig néixer al 1400 a Gandia, la meva família era de la noblesa. El meu pare Pere Marc era cavaller, aquest el motiu pel qual jo  també ho vaig ser.

-Vas tenir algun germà o germana?

-Sí, una germana. Que era sorda

-Amb quina edat vas rebre tota la herència del teu pare?

-Amb tretze anys.

-També et vas formar com a poeta no? Quants dels poemes que has escrit s’han conservat?

-Sí, doncs gaire bé uns 128, tots provinents dels manuscrits i edicions antigues

-De què parlen els seus poemes?

-Parlen dels meus pensaments, de les meves vivències, de les meves contradiccions. Es tracta d'una poesia personal i sincera.

-Aquests han sigut classificats?

-Sí, sovint segons la temàtica d'amor, de mort, morals i espirituals.

-Com va ser la seva vida sentimental?

-Als 40 anys em vaig casar amb Isabel Martorell, la germana de l'autor de Tirant lo Blanc, sens dubte una novel·la extraordinària. Dos anys més tard la meva dona va morir i vaig casar-me amb Joana Escorna, que també va morir quatre anys més tard.

-Quants fills va tenir?

-En vaig tenir cinc. Francesc, Joan, Joana, Pere i Felip.

-Què és per a vostè l'amor?

-L'amor per a mi és una qüestió d'ordre moral, un camí de perfecció personal. Jo mai he entès l'amor com un simple desig carnal, sinó que l'entenc com una lluita del bé, l'esperit, contra el mal, la carn.

-Doncs fins aquí la nostra entrevista, ha sigut un plaer.

-No, el plaer es meu

Reportatge de trastorns alimentaris en els joves

QÜESTIONS AL VOLTANT DE LES LECTURES

LA MIRADA D'AL-AZRAQ

Contesta les qüestions que s’hi plantegen. Després les comentarem a classe.

1-Quin és el tema de la novel·la?

La idea bàsica que a volgut transmetre l'autor és la llegenda d'Al-Azraq i l'amor entre dues persones que esbrinen una cosa passada fa set-cents anys, mitjançant enigmes, mapes i a pesar de la mort de persones i la traïció d'unes altres.

2- Com està estructurada la novel·la?
L'autor s'ha organitzat les diferents parts parlant primer d'Al-Azraq, Alcoi fa set-cents anys i després de l'Anna i el Roger, Alcoi a l'actualitat. 
Jo penso que ha organitzat les parts així per a que primer tinguéssim una idea de qui és Al-Azraq, on va viure, d'on era, com es va morir...

3-Està escrita en ordre cronològic?

No segueix una estructura cronològica ja que primer parla d'Alcoi a l'any 1276 i després d'Alcoi a  l'actualitat.

4- Qui era Al-Àzraq? Fou un personatge històric o és de ficció. Busca’n informació. Qui era? En quina època va viure? Quines revoltes va dur a terme?

Al-Àzraq va néixer al 1208 i va morir al 1276 amb 67/68 anys. Va ser un cabdill andalusí autor de les tres revoltes mudèjars del sud del Regne de València. Arribà a convertir-se en el senyor mudèjar més famós del segle XIII. Era fill del valí musulmà Hudhayl as-Saghir i de mare cristiana, culte i enginyós, estigué llargues temporades en les corts d'Aragó, València i Granada i gaudí de la confiança i amistat del rei Jaume I el Conqueridor i del rei Alfons X el Savi de Castella. Fou un personatge històric.

Les tres revoltes:

·         La prima revolta es va dur a terme sobre l’any 1244 sota el comandament d’Al-Alzraq

·         Davant el maltractament als sarraïns i l'incompliment dels acords dels monarques, els mudèjars es revoltaren l'any 1247 sota el comandament d'al-Àzraq. En la segona revolta mudèjar al-Àzraq dóna més d'un maldecap al vell Jaume I, ja que estigué a punt de matar-lo en una emboscada, però, al final, la traïció del seu propi conseller acaba per derrotar-lo, i per l'antiga amistat Jaume I no va empresonar-lo, i fou obligat a exiliar-se, deixant els seus dominis, ja molt reduïts, en mans d'un germà i un oncle, sotmesos a contínues pressions dels nous senyors feudals catalans i aragonesos.

·         en l'any 1276 tingué lloc la tercera revolta dels mudèjars, amb un exèrcit comandant per al-Àzraq des de l'exterior camí cap a Alcoi. Jaume I combinà diplomàcia i guerra per sufocar la revolució, provocà disputes internes entre els musulmans, i recuperà terreny.

 

5- Quan de temps van romandre els musulmans a l’Estat Espanyol? Al segle VIII any 711, els musulmans comencen a ocupar la península Iberica i la presencia àrab de les nostres terres s’acabà a l’any 1609, quan van ser  expulsats els últims moriscos.

6- Quan es va dur a terme l’expulsió? Sota quin regnat?

L’expulsió es va dur a terme a l’any 1609 quan van ser expulsats els últims moriscos. Estaven concentrats en els regnes d’Aragó, València,Castella.

7- I a Alacant, quan van entrar a la ciutat? Quan va ser conquerida als musulmans?

 Al 1247 van entrar a la ciutat d’Alacant.

 

8-T’ha agradat el llibre? Per què? Has aprés alguna cosa que no sabies? La veritat es que el llibre no m’ha agradat gaire ja que se m’ha fet pesat, prefereixo altres tipus de novel·les. No m’agrada gaire la història suposo que això haurà influït. Això sí, alguna cosa si que he aprés sobre la història i les conquestes d’ Al-Àzraq.

EL CONTE REALISTA.

PRESENTACIÓ

Què és?

-La novel·la psicològica és un tipus de novel·la que va sorgir a principis del segle XX l’utilització d’aquest tipus de novel·la s’enten com l’intent de reflectir al mon interior dels personatges, els seus pensaments, vida interior, maduració i evolució, sentiments, caràcter, ideologia, visió del món ...etc. Els narradors utilitzen diversos tipus de recursos per aconsegir-ho.

Com podem diferenciar la novel·la psicològica d’altres?

-Hi ha que fixar-se de que fa ús, es a dir, les característiques que presenta, els temes que tracta...etc.

Les característiques que defineixen la novel·la psicològica són:

• La subjectivització
• La introspecció en la psicologia
• El món interior del protagonista (característica presa com a base dels estudis de Sigmund Freud)
• La utilització del discurs directe lliure i el monòleg interior

També, hi estan els temes ha tractar (l'imatge de la dona creien que era més important per que  la seua psicologia era més complexa) i els tipus de personatges principals. (com ens explica l'esquema)

Mercè Rodoreda

Infancia

• Va néixer a Girona
• El 10 d'octobre de 1908
• Va tenir una infància feliç

Al llarg de la seva vida

• Als anys 80 per fi va ser reconeguda com la gran novelista catalana del segle XX
• Va tindre problemes tant familiars com personals i conflictes
• Considerava el seu matrimoni una presó i per això al 1937 es va anar amb el seu fill a viure a casa de la seva mare
• Va escriure les seves primeres revistes i novel·les
• 1932  escriu la seva primera novel·la,  sóc una dona honrada
• 1939 fugir a França amb 31 anys
• 1940 alemanys invaïr París, Mercé sur França a Llemotges
• Acabada la guerra van a París
• Escriu base de tota la seva obra
• 1953 lloguen un apartament a Ginebra

Ultims anys

• La solitud la trastorna i la bloqueja
• 1960 acaba la Colometa
• Mor per càncer hepàtic
• El 13 de febrer de 1983

Curiositats

• Novel·la més coneguda és: Plaça del diamant.
• Gènere més utilitzat: narrativa.
• Moltes de les seves novel·les han sit transcrites.
• Inspirades en diversos autors catalans com Llull.
• Al maig de 1920 participà en el drama: 15 dies de reina

CONSTRUÏM EL NOSTRE RELAT

PÈRDUES DE MEMÒRIA

Era diumenge a la tarda, ja tornava a casa després d’aquella llarga setmana. No havia sigut gens fàcil passar per tot això, però ara ja tot havia parat i tornàvem a la normalitat.

Un dia com qualsevol altre jo tornava de treballar i em dirigia cap a la sortida del metro, en això que el meu mòbil va començar a vibrar, jo tenia les mans ocupades i vaig decidir no agafar-lo. Però seguia i seguia vibrant, quan ja trucaven  per tercer cop vaig deixar tot el que portava a terra i vaig mirar qui era. Era un número desconegut, vaig despenjar i es va sentir una veu d’home, no vaig trigar gaire en reconèixer la veu. Quina sorpresa! Era el meu fill Marc. En Marc ara mateix estava estudiant a la universitat, es un noi intel·ligent,amable, independent  servicial. Però, en aquell moment no semblava gaire emocionat, és més tenia la veu tremolosa com si m’hagués de dir alguna cosa que ni jo volia escoltar ni ell volia dir. Em vaig començar a preocupar, no vaig necessitar gaires detalls per saber qué estava passant.

 La meva filla ja feia gaire bé dos anys que va patir un accident, va rebre un cop molt fort al cap i això li va fer perdre la memòria. No se’n recordava de quants anys tenia, ni del seu nom, ni la seva edat, però el més dolorós va ser q no sabia reconèixer a cap membre de la família. Vam buscar ajuda professional per a  la Paula, la meva filla, després de buscar i buscar al final vam trobar un noi no gaire lluny de la nostra ciutat que s’emblava q ja havia tractat amb més d’un cas com aquest. Va estar anant a teràpia i poc a poc va començar a recordar tot. El noi que l’ajudava ja ens va dir que anés amb compte perquè si es donava un altre cop al cap podria tornar a passar el mateix. Mentre jo estava de viatge a Madrid per coses de la feina, els meus dos fills es van quedar amb el meu marit. Això em preocupava una mica ja que ell es molt despistat i no feia tant que la Paula ja s’havia recuperat del tot. Però vaig intentar ser positiva i vaig pensar que tot aniria bé i q no hi havia res del que preocupar-se.

Es veu que ara ella estava a l’hospital per haver relliscat amb un petit bassal que s’havia format a la cuina, va caure a terra i el meu marit que en aquell moment passava per allà prop va veure tot, corrents la va agafar i va anar directe a urgències. Em van dir que per ara no podien passar a veure-la, que no em preocupés, que ja m’anirien avisant de tot el q els metges anessin dient. No em vaig quedar gents tranquil·la, no podia parar de pensar tot el que podria tornar a passar, que ara podria ser pitjor, que potser aquest cop no es recuperaria... Tots aquests pensaments em van crear una atac d’ansietat, per sort passava per allà una noia que deia que ara mateix estava fent unes pràctiques de primers auxilis, gràcies a ella ràpidament em vaig relaxar i em vaig trobar bé de nou. Vaig intentar ser més positiva i em vaig relaxar.

Unes hores mes tard el meu marit em va trucar, em va dir que per sort no havia passat res, que tot estava bé, que havia sigut una falsa alarma. En aquell moment em vaig sentir molt alleujada. Quin ensurt ens va donar la paula! Al dia següent ja agafava el tren per tornar a casa, mai havia tingut tantes ganes de ser un altre cop amb ells.

EL MEU NAIXEMENT

Vaig néixer el 27 de maç de 2003 a les 14:17 del mig dia, a l’ hospital Teknon, a Barcelona. Els meus pares tenien molt clar que em volien dir Aitana, ells eren d’Alacant i allà hi ha una muntanya molt famosa que es deia així, per això van decidir posar-me aquest nom. El primer dia de néixer el meu germà gran va vindre a veurem i em va portar una nina de peluix.

M’han explicat que amb tres mesos aproximadament, quan era l’hora de dinar i em donaven farinetes jo no les volia perquè veia al meu germà gran, que té tres anys més, amb dinar normal, llavors jo també volia el mateix que ell; podia estar-me el temps que fos necessari per menjar el que ell menjava, però jo no volia les farinetes i sempre les apartava.

Amb sis mesos jo ja vaig començar a nedar, anava tots els dissabtes a la piscina.

Quan tenia un any sempre que podia em dedicava a fer que parlava per el meu telèfon de joguina.

Estava a punt de fer dos anys;  jo estava a la banyera i vaig començar a saltar, ma mare em deia que em quedés quieta però jo no li feia cas i seguia saltant llavors em vaig caure de cara i em vaig trencar la dent.

Al poc temps després van néixer els meus dos altres germans. I a partir de llavors vaig deixar de ser “la petita”

BIOGRAFIA DE JAUME I

Al 1208 Maria de Montpeller i Pere catòlic, el rei d’Aragó, tingueren un fill. El fill es va dir Jaume. Els primers anys, els seus pares es desentenien per la seva educació. Ell va accedir a llocs de molta responsabilitat molt d’hora. L’infant va ser criat a Carcassona per Simon de Monfort, va ser separat de la mare, i es va quedar orfe amb 5 anys.

Va ser rei d’Aragó , compte de Barcelona i senyor sobirà de Montpeller. El van traslladar al castell de Monsó, a Osca. Els cavallers es van encarregar de la seva educació, va tenir una educació guerrera. Als nou anys va sortir de Monsó. Tenia molta precocitat política i amorosa, es va casar 3 cops, la primera amb 13 anys, Violant va ser la consellera més valuosa del monarca.

Jaume I no es podia fiar de ningú.

En la crònica explica tots els seus desitjos d’expansió i conquesta. Al 1229 va ser la conquesta de Mallorca, el 1232 de febrer van planejar la conquesta de València. Hi van haver-hi tres etapes, del 1229 fins el 1235 el nord, del 1236 fins el 1238 la capital i del 1239 fins al 1245 Dènia del sud. Gràcies a la conquesta de València es conegut per Europa occidental. Al 1236 van planejar els últims preparatius per a la conquesta de València. Van haver-hi molts mites d’aquesta batalla, la tropa estava formada per 140 almogàvers i 1000 infants. Conquerir València no era pas fàcil, però ell ho va aconseguir, el 28 de setembre de 1238. El 9 d’octubre va ser rei i va entrar dins la ciutat i la catedral. El 1244 va conquerir Xàtiva.